Barcelona installs equipment to analyse the metro air quality

Un guarda de seguretat del metro a l’estació de Marina de Barcelona. Foto: Jordi Bataller

Barcelona ha instal·lat aquest gener a l’estació de la Sagrera de la L5 del Metro equips de mesura per analitzar la qualitat de l’aire en el transport subterrani, ha informat aquest dimarts el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en un comunicat.

Fins al setembre del 2016 es duran a terme una dotzena d’accions de recollida de mostres en diverses estacions i a l’interior dels trens per mesurar el nivell de concentració de micropartícules en suspensió (PM) i la seva composició química.

També s’analitzaran els moments de circulació normal i les activitats que generen pols, com els treballs de renovació de la via, que es realitzen de manera regular.

La iniciativa forma part del projecte ‘Improve Life’, que ha estat promogut pel CSIC i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i està cofinançat pel programa Life+Environment, Policy and Governance de la Comissió Europea, que aporta el 50% del pressupost total de 813.727 euros.

L’objectiu és avaluar la qualitat de l’aire i proposar mesures per arribar a un transport públic més net “en benefici tant dels usuaris com dels treballadors” i reduir partícules que poden ser nocives per a la salut.

Algunes mesures que es podrien implementar són escollir materials diferents per als frens, les rodes i la catenària que siguin “més nets i igual d’eficaços”; perfeccionar el nivell de renovació de l’aire dels túnels a través dels pous de ventilació, i aplicar en el balast un bany amb polímer sec que eviti que es desprengui pols, entre d’altres.

Anàlisi al laboratori

En el laboratori s’analitzaran alguns dels components ferroviaris susceptibles d’incidir a l’ambient, com les escombretes dels motors elèctrics, els carrils, les sabates de fre, la pedra del balast, i els fils i bandes de contacte de la catenària.

En un estudi del 2011-2012 en col·laboració amb TMB, el CSIC va constatar que la xarxa de metro conté elements contaminants procedents de l’ambient exterior i resultants de l’abrasió de les rodes dels trens en contacte amb els rails, les tasques de neteja i els treballs de manteniment, entre d’altres.

Els resultats van mostrar que els nivells de partícules estan per sota de la mitjana de les xarxes de metro de les quals hi ha dades i varien en funció de les característiques de cada estació.

La qualitat de l’aire és millor en les línies automàtiques, amb separació física entre tren i fila, o a l’interior del tren com a resultat del filtrat permanent de l’aire a través de la climatització.